I

Fundada l’any 1926 a Banyeres de Mariola, la Filà Marrocs té com a finalitat participar activament en les tradicionals Festes de Moros i Cristians que esta vila celebra en honor del patró sant Jordi, fomentant el culte al sant i difonent-ne la devoció.

Els últims Estatuts pels quals es regix esta associació festera foren inscrits el 17 de març de 1982 en el Registre Provincial d’Associacions, secció primera, amb el número 1.333, mitjançant resolució del governador civil de la província d’Alacant. En els esmentats Estatuts ja s’articula de manera sistemàtica i lloable el funcionament de la Filà. No obstant això, els esdeveniments recents, entre els quals destaca extraordinàriament la construcció del nou Maset de la Filà Marrocs, reclamen reelaborar les normes estaturàries, mantenint l’esperit del text anterior i acomodant-ne el règim a les noves circumstàncies.

Des del punt de vista tècnic, estos estatuts pretenen donar resposta al desbaratament  normatiu que hi ha entre l’actual regulació estatal de les associacions –de caràcter preconstitucional i que ha estat parcialment derogada per la Constitució Espanyola– i la rica realitat associativa que té lloc al si de la nostra Filà. És cert que al juny de 1997 s’han iniciat certs treballs prelegislatius que, si arriben a bon port, han de conduir a la promulgació del text legal en el qual es continga el nou règim jurídic estatal de les associacions. Per altra banda, la Comunitat Autònoma Valenciana encara no ha exercit la seua competènica exclusiva en matèria d’associacions que realitzen principalment les seues funcions a la mateixa Comunitat Autónoma. Sense perjudici que tot això es produïsca, estos Estatuts establixen les regles per les quals s’ha de regir tot el funcionament de la Filà Marrocs.

Amb absolut respecte a la norma constitucional i en l’exercici del dret fonamental a la llibertat d’associació, en l’elaboració d’estos Estatuts s’ha partit de l’experiència pràctica acumulada des de l’anterior text estaturari, per a acollir també les decisions adoptades per l’Assemblea General de la Filà, especialment per tot allò que afecta a les quotes de Maset.

II

1) El títol I, rubricat com “Disposicions generals”, conté els elements caracteritzadors d’esta associació festera. En particular, la seua denominació s’adequa a la realitat i al comú sentir: Filà Marrocs. Altres símbols identificadors de la Filà, com ara la seua bandera, l’escut, l’himne i el vestit oficial, són regulats separadament en el títol V d’estos Estatuts. Expressament es preveu l’atribució de personalitat jurídica a esta associació festera i, a partir d’ella, també la capacitat jurídica i l’autonomia patrimonial de l’associació, s’afirma la separació de responsabilitat dels associats. Per altra banda, s’indica l’exclusió de l’ànim de lucre, com a element causal de l’associació, tradicional en la cultura llatina. El sistema de fonts –autònomes i heterònomes– per les quals es regix esta associació festera és, així mateix, objecte de sistematització. Com que no podia ser d’una altra manera, l’elenc de les finalitats de la Filà són còpia fidel de les contingudes en els Estatuts anteriors. D’igual manera passa amb el seu àmbit territorial i durada. El domicili de la Filà, òbviament, s’ha ajustat al canvi que significa la construcció del Maset nou.

2) Un dels aspectes més nous d’estos Estatuts és el relatiu a la condició d’associat, regulada en el títol II. Al costat del manteniment de la figura de l’associat honorari, este títol incidix particularment en l’estatut jurídic de l’associat fester. Així, s’establix la forma d’adquirir esta condició, els drets i els deures que comporta, la pèrdua de la condició d’associat i el règim sancionador, en el qual s’ha acollit a la jurisprudència constitucional sobre la matèria.

Especialment significativa és la regulació de la quota de Maset; règim que es nodrix fonamentalment dels nombrosos acords adoptats per l’Assemblea General sobre este extrem. La titularitat de la quota s’establix com a premissa per a adquirir la condició d’associat fester. Es preveu la forma de la seua representació, com també la seua constància en el Llibre de Registre corresponent. I es pretén donar solució a les qüestions tan complexes que suscita el règim jurídic de la transmissió de la quota, distingint segons es tracte de negocis translatius inter vivos o mortis causa.

3) El títol III regula els òrgans de la Filà: l’Assemblea General, caracteritzada com a l’òrgan suprem d’esta associació festera; i la Junta Directiva, la qual governa i representa la Filà. En l’exercici de la llibertat estatutària, es regulen amb un notable grau de detall les competències d’estos òrgans, el seu règim d’organització i funcionament, la forma de deliberar i adoptar els seus acords, com també la seua documentació.

4) Les disposicions sobre el règim econòmic d’esta associació festera s’arrepleguen en el títol IV. Atés l’objecte principal d’esta associació, s’establixen només unes obligacions mínimes en relació amb l’estructura financera i la portança comptable de la Filà.

5) El títol V adequa diverses matèries ja contingudes en els Estatuts anteriors i que presenten, com a denominador comú, la seua relació amb aspectes festers i, en particular, amb la simbologia i la representació festera de la Filà. En la majoria d’estes normes cristal·litza el que ja forma part de la nostra tradició festera. Així, s’establixen algunes previsions sobre la bandera, l’escut, l’himne, els càrrecs de capità i banderera, el càrrec de sergent, o les funcions de l’esquadra oficial. També s’ha parat atenció al disseny del vestit oficial.

6) En estos Estatuts no podia passar-se per alt el règim de l’eventual dissolució i liquidació d’esta associació festera. El títol VI sistematitza les causes dissolutòres i el procediment liquidatori que ha de seguir-se. En especial, s’ha de destacar que s’ha considerat oportú preveure la possibilitat de reactivar l’associació, en cas que s’haja remogut la causa dissolutòria. Així mateix, és bo assenyalar la previsió estatutària sobre l’aplicació dels béns romanents.

7) Com a final, s’hi contenen dues disposicions addicionals i altres dues de finals. Amb les primeres, per una banda, s’evita qualsevol ús sexista del llenguatge en estos Estatuts; per l’altra banda i al fil de les llengües –valenciana i castellana– en les quals es redacten estos Estatuts, es reconeix el mateix caràcter fefahent a ambdós textos, el depòsit dels quals es realitza en la Direcció Territorial de la Conselleria de Justícia i Administracions Públiques, a Alacant, i a la Secretaria de la Filà. En les disposicions finals es conté l’habilitació a la Junta Directiva per a realitzar les gestions administratives d’adequació al text estatutari nou i s’establix la data en la qual entren en vigor estos Estatuts.