|  Notícies  |  Arxiu fotogràfic  |  Estatuts  |  Tauler d’Anuncis  |  Contacte  |  Crèdits  |  Administració  |

Arxiu fotogràfic

 
 
 
Entre actes

Data:
1981, abril, dia 24

Localització:
Carrer Sant Jaume

Foto original:
Color | Paper

Autor:
desconegut

Aportada per:

José Juan Castelló Esplugues "Negre"




 
  Dret, David Pascual Albero i amb els ulls entornats, Josevi Belda.

  ADVERTIMENT LEGAL
 

Si considereu que les dades d'aquesta foto
estan equivocades, podeu rectificar-les
o afegir alguna informació que falte

 

Podeu afegir una
nova fotografia a
la base de dades

 


Context
històric de
l’any 1981
    Coberta del Programa de Festes del 1981.

La composició fotogràfica és obra de Gráficas Baldomero Ferre, Banyeres.

             
 
 


Capitans: Luis Puerto Verdú, Armando Francés Camarasa, Jorge Sempere Terol, Alberto Belda Francés, Juan Santonja Calatayud i Francisco Martínez Doménech.
Bandereres: Pura Rubio, M. Teresa Francés, Carmen Ribera, Tere Valero, Virtudes Sempere i Juanita Estevan.



Banda de música:

Unió Musical de Benigànim

Número de festers: 163



President: Vicente Beneyto Verdú.

 
 


Durant aquest any es van celebrar les festes dels sectors, huit en total, amb motiu del segon centenari de l'arribada de la relíquia de sant Jordi a Banyeres de Mariola. Cada sector o barri va fer el seu programa d'actes amb la col·laboració desinteressada dels seus veïns. En la festa del 8é i últim sector, es va representar una obra de teatre de carrer: La llegenda de sant Jordi, el drac i la princesa. L'obra col·lectiva va estar un èxit.

El pregó de festes va anar a càrrec de la poeta Concepción Quero Lacruz.

L'Ajuntament de Banyeres de Mariola tenia pendent adjudicar les obres per a construir un nou edifici consistorial. El pressupost que tenia previst era de catorze milions i mig de pessetes.

També tenia pendent la construcció d'una estació depuradora a la partida de Les Molines i la construcció de dos nous dipòsits d'aigua, un al Sant Crist i l'altre a la Penya Roja.

L'aulari infantil amb huit classes annex al col·legi Alfons Iniesta ja estava totalment acabat.

 
 


Es va produir l'intent de cop d'estat conegut com el 23-F. A Madrid, un grup de guàrdies civils van segrestar els parlamentaris al Congrés dels Diputats. La División Acorazada Brunete va prendre els punts clau de Madrid, entre ells RTVE i diferents emissores de ràdio. El capità general de l'exèrcit a València, Milans del Bosch, va decretar l'estat d'excepció i va fer eixir les tropes de la III Región Militar que tenia sota el seu comandament al carrer, amb la idea que la resta de capitans generals farien el mateix, cosa que no va succeir. El rei Joan Carles I va intervindre per televisió i es va declarar a favor de mantenir l'ordre constitucional. El dia 24 de febrer, els segrestadors del Congrés es van rendir definitivament.

A Los Ángeles, es va publicar un informe mèdic sobre cinc homes homosexuals que presentaven una pneumònia d'etiologia desconeguda. Estudis posteriors van concloure que es tractava d'una malaltia fins aleshores desconeguda: la Síndrome d'Immunodeficiència Adquirida, causada pel virus VIH.