|  Notícies  |  Arxiu fotogràfic  |  Estatuts  |  Tauler d’Anuncis  |  Contacte  |  Crèdits  |  Administració  |

Arxiu fotogràfic

 
 
 
Disparada

Data:
24 d'abril del 1998

Localització:
Carrer La Creu

Foto original:
Color | Paper

Autor:
desconegut

Aportada per:

José María Francés Bodí




 
  José M. Francés Bodí prepara l'arcabús. Darrere, Manuel Conejero Giménez, "Cone".

  ADVERTIMENT LEGAL
 

Si considereu que les dades d'aquesta foto
estan equivocades, podeu rectificar-les
o afegir alguna informació que falte

 

Podeu afegir una
nova fotografia a
la base de dades

 


Context
històric de
l’any 1998
    Coberta del Programa de Festes del 1998.

El disseny és obra de l'il·lustradora banyerenca Patricia Beneyto Picó.

             
 
 


Capità: José Juan Albero Bodí. Banderera: Mari Fina Belda Valero.



Banda de música:
Montesa

Número de festers: 267



President: Jordi Pascual Albero.

 
 


El dia 29 de març es va inaugurar el tercer maset de la filà Marrocs.
El primer havia estat a les Bassetes, el segon, a la Font del Cavaller i, el tercer, a l'Avinguda del Pla Roig.
El dia de la inauguració es va fer l'estrena de la marxa mora Tonico, escrita especialment per a l'ocasió per José Rafael Pascual. També es va presentar públicament la medalla commemorativa de la inauguració.

El 4 d'abril es va fer el Sopar Moro, amb música, ball, ambientació i un menú amb menjar típic àrab.

El 5 d'abril es va inaugurar l'exposició Els Marrocs, un recorregut pels seus masets i el dia 17 es va presentar el vídeo Els Marrocs, ressenya històrica.

Va començar la celebració del 750 aniversari de la Donació de Banyeres i Serrella a Jofré de Loaisa.

 
 


El 25 d'abril es va trencar una bassa de residus de metalls pesats de vuit hectòmetres cúbics, procedents d'una mina situada a Aznalcóllar. Va alliberar una gran quantitat de líquid d'alta acidesa i va produir el major desastre ecològic conegut a Espanya fins aquell moment. Els residus tòxics van anar a parar al Parc natural de Doñana. El 2004, la Sala Tercera del Tribunal Suprem va condemnar a l'empresa responsable, Boliden-Apirsa, al pagament d'uns quaranta-cinc milions d'euros en concepte d'indemnització pels danys causats.

La Unesco va declarar Patrimoni de la Humanitat més de set-cents jaciments de pintures rupestres d'art llevantí de l'arc mediterrani, habitual en les pintures rupestres de la zona de la serra d'Aitana. Es poden trobar a La Sarga, Alcoi; al Port de Penàguila i al Barranc d'Alpadull, Alfafara.