|  Notícies  |  Arxiu fotogràfic  |  Estatuts  |  Tauler d’Anuncis  |  Contacte  |  Crèdits  |  Administració  |

Arxiu fotogràfic

 
 
 
Entrada

Data:
1972, abril, dia 22

Localització:
desconeguda

Foto original:
Color | Paper

Autor:
desconegut

Aportada per:

José J. Albero i M. Fina Belda




 
  D'esquerra a dreta, José J. Castelló Esplugues, "Negre"; Alberto Belda Francés; José J. Albero Bodí, "Puerto"; [?]; Luis Beneyto Miró; Fernando Murcia [?] i Juan Hernández Francés, "Soca" [?].

  ADVERTIMENT LEGAL
 

Si considereu que les dades d'aquesta foto
estan equivocades, podeu rectificar-les
o afegir alguna informació que falte

 

Podeu afegir una
nova fotografia a
la base de dades

 


Context
històric de
l’any 1972
    Coberta del Programa de Festes del 1972.

             
 
 


Capità: Vicente Mataix Pascual. Banderera: M. Amparo Mataix Pont.



Banda de música:

Unió Musical de Benigànim




President: Luis Beneyto Miró.

 
 


El mes d'abril, coincidint amb la celebració de l'Octavari de Sant Jordi, l'arquebisbe de València, Josep Maria Garcia Lahiguera, va beneir i inaugurar la Casa Abadia i les noves dependències parroquials.
L'edifici ocupava un espai menor que el que ocupava la primitiva Casa Abadia, atés que l'Ajuntament de Banyeres havia projectat fer un nou carrer que donara eixida al trànsit del centre. Finalment, amb el pas dels anys, el carrer que havia de passar per damunt de l'hort de la Casa Abadia no es va urbanitzar i el projecte va quedar anul·lat.

Un nou canvi de programa:
la Comissió de Festes de Banyeres va decidir suprimir dels actes tradicionals la «Volteta dels Trons» que s'havia fet, fins aquell any, en totes les festes de la Relíquia.

 
 


La Conferència Episcopal espanyola va elegir com a president el cardenal Vicent Enrique i Tarancón (Borriana, 1907 – València 1994).

La seua influència es va fer notar durant el periode polític de la Transició. En les seues memòries pòstumes va declarar que va intentar deslligar l'Església de la dictadura perquè creia que la mateixa havia pagat un preu moral per donar suport al règim que els ciutadans no van arribar a perdonar mai. Durant el funeral de Luis Carrero Blanco va ser insultat pels ultres, diversos ministres li van negar la mà i va haver d'eixir per la porta del darrere de l'església per a evitar agressions.
La seua homilia després de la proclamació de Juan Carlos I com rei, va simbolitzar l'obertura de l'Església espanyola a la democràcia.