| |
 |
Capitans: la Borla, Jorge Pascual Albero, Rafael Revert Calatayud, Francisco J. Sempere Avellán, Toni Francés Conejero, José Joaquín Albero Martí, Jorge Silvestre Beneyto, Miguel Sempere Francés, Fermín Francés Conejero, José Antonio Ferre Baos, Francisco Moreno Beneyto, Blas Silvestre Beneyto i José Luis Belda Molina. Banderera: Beatriz García Tapia Poveda.
Banda de música:
Montesa
Número de festers: 218
|
President: Rafael Payá Abad.
|
|
 |
El dia 6 de juliol es va produir un incendi forestal de grans proporcions que va cremar la Serra de Mariola i va arribar a les portes de Banyeres de Mariola. El dia 7 van ser recuperats els cossos dels cinc tripulants morts en l'avió Antonov portuguès que es va estavellar sobre el front de flames que avançava pel Morro del Porc.
Es va inaugurar l'Escoleta Infantil Municipal, l'Aula de la Natura ubicada a Vil·la Rosario i el Conservatori de Música Municipal.
La Comissió de Festes va fer un altre canvi en el programa d'actes.
Va dividir la Retreta en dos perquè entrara primer el Bàndol Cristià i, mitja hora després, el Bàndol Moro, ja que els darrers anys la plaça Major havia quedat xicoteta per a albergar la crema dels fanals dels dos bàndols alhora. La Comissió també va decidir premiar amb diners el Concurs d'Interpretació de Pasdobles.
La filà de Pirates va recuperar l'Ambaixada humorística que havien representat, de manera privada, des de l'any 1957 fins l'any 1959 i, dins dels actes oficials de Banyeres de Mariola, des del 1960 fins el 1969. |
|
|
 |
El dia 31 de gener, un incendi va destruir el Gran Teatre del Liceu de Barcelona. Les institucions públiques van acordar unànimement que el teatre seria reconstruit al mateix lloc on era i tal com era, però amb totes les millores necessàries.
A Mèxic, l'Exèrcit Zapatista d'Alliberament Nacional s'alça en armes en l'estat de Chiapas contra el Govern mexicà en l'anomenat aixecament zapatista. La rebel·lió va tindre difusió internacional a causa de les seues demandes de justícia i reivindicació dels drets dels pobles indígenes i dels pobres.
En la Guerra dels Balcans es seguia vessant sang. Van morir seixanta-nou civils i uns altres cent noranta-set van resultar ferits en un atac serbi contra el mercat central de Sarajevo, la capital de Bòsnia i Hercegovina.
El 6 d'abril, un míssil va derrocar l'avió del president de Rwanda, Juvénal Habyarimana. La seua mort va desencadenar un genocidi. Mentre ocorrien les matances entre les ètnies hutu i tutsi, el món sencer semblava aliè a la barbàrie i no va intervenir per a parar el tràgic conflicte. |
|
|
