Filà Marrocs | Banyeres de Mariola

Arxiu fotogràfic

Entre actes

Data:
1968, abril, dia 24

Localització:
Plaça Major

Foto original:
Blanc i negre | Paper

Autor:
desconegut

Aportada per:
Enrique Aragonés Silvestre

El capità de 1968 era Primitivo Pla Torres. De dalt a baix i d'esquerra a dreta, bandereres [?]; capità Ramón Pla Dobón. Primera fila, Alberto Belda Francés; Jorge Sempere Terol; Diego Pastor Martínez, "el Consumero"; Vicente Ferre Albero, "Simó". Segona fila, Dámaso Francés Molina; Francisco Avellán Antolí; Vicente Pla Mataix, "Paibó"; José J. Albero Bodí, "Puerto"; Dámaso Francés Belda; Juan Enrique Calatayud Ferre; Wenceslao Albero Bernàcer. Tercera fila, Luis Berenguer Ribera, "Calessa"; José Luis Belda Sempere, "Catàlio"; Ramón Navarro Albero; Ángel Ferre Camarasa, "l'Invàlid"; Fermín Francés Belda; Enrique Aragonés Silvestre; Enric Aragonés Francés, "Quique". Quarta fila, Jorge Albero Jordá, "Baixà"; Casimiro Jordá Francés i José María Pascual Castelló, "Pompeio".

ADVERTIMENT LEGAL

Si considereu que les dades d'aquesta foto
estan equivocades, podeu rectificar-les
o afegir alguna informació que falte

Podeu afegir una
nova fotografia a
la base de dades

Context
històric de
l’any 1968

Coberta del Programa de Festes del 1968.

Capità: Primitivo Pla Torres. Bandereres: Carmelina Pla Alberola i Teresa Pla Dobón.

Banda de música:
Unió Musical de Benigànim

Pel que fa a la cultura, al mestre Godofredo Garrigues se li va entregar la Medalla de la Vila per la seua dedicació musical al poble i per les nombroses composicions musicals que va fer per al món de la festa.

Va aparèixer una nova publicació:
la revista Banyeres.

Es van iniciar les obres de la depuradora del riu Vinalopó i es van aplanar els terrenys per a construir el camp de futbol Valor.

A França va començar la revolta estudiantil coneguda com el Maig francès o Maig del 68. Una sèrie de vagues estudiantils en nombroses universitats i instituts de París van donar pas a confrontacions amb la universitat i la policia. Va haver una vaga general d'estudiants secundada per deu milions de treballadors.
Les protestes van arribar a un punt de tal magnitud que De Gaulle va dissoldre l'Assemblea Nacional Francesa i es van celebrar eleccions parlamentàries anticipades.