|  Notícies  |  Arxiu fotogràfic  |  Estatuts  |  Tauler d’Anuncis  |  Contacte  |  Crèdits  |  Administració  |

Arxiu fotogràfic

 
 
 
Disparada

Data:
1975, abril, dia 24

Localització:
Carrer La Creu

Foto original:
Blanc i negre | Paper

Autor:
José Alberto Pascual

Aportada per:

José Alberto Pascual
(fill de José María Pascual «Pompeio»)




 
  Tonico Micó Pastor; el sergent Miguel Alfaro, "el Largo", amb la bandera i la banda de música de Benigànim.

  ADVERTIMENT LEGAL
 

Si considereu que les dades d'aquesta foto
estan equivocades, podeu rectificar-les
o afegir alguna informació que falte

 

Podeu afegir una
nova fotografia a
la base de dades

 


Context
històric de
l’any 1975
    Coberta del Programa de Festes del 1975.

El disseny és obra de l'il·lustrador banyerenc Vicente Ferrero.

             
 
 


Capitans:
Armando Francés Camarasa i amics.



Banda de música:

Unió Musical de Benigànim




President: Ángel Ferre Camarasa.

 
 


Es va beneir al cementeri la taula de l'altar del que es pretenia fora el Monument al Fester. El projecte, triat entre dues propostes inicials, era de l'autor Vicente Ferrero. Constava de huit figures de bronze, una per cada filà, una figura de 2,5 metres, dos escuts i el relieve de sant Jordi (l'únic que es va instal·lar).

En l'acta de la reunió celebrada l'any anterior entre l'Ajuntament i la Comissió de Festes, ja s'apuntava que «la major dificultat» era el seu cost, «el qual, en principi, s'estima ascenderia a uns tres milions de pessetes», i els assistents a la reunió deixaven per concretar quin seria el mètode de finançament. Finalment només es va instal·lar la taula de l'altar i es va desestimar la construcció de la resta del monument fet de marbre i bronze.

 
 


L'agonia de Franco va ser lenta i dolorosa perquè va ser sotmès a nombroses intervencions innecessàries i d'efectes desastrosos. El 17 d'octubre, després de diverses crisis, encara va presidir el Consell de Ministres. El 25 d'octubre se li va administrar l'extremaunció i el 20 de novembre, es va certificar la seua mort. Va ser enterrat al Valle de los Caídos al costat de José Antonio Primo de Rivera. Només van assistir tres caps d'Estat: Rainiero de Mònaco, el rei Hussein de Jordània i el general Augusto Pinochet de Xile.

Després de la seua mort, Juan Carlos va ser investit rei sota els termes de la legislació franquista. Va ser rebut amb escepticisme tant pels adeptes al Règim com per l'oposició democràtica. Es va inicar aleshores el procés conegut com la Transició.