|  Notícies  |  Arxiu fotogràfic  |  Estatuts  |  Tauler d’Anuncis  |  Contacte  |  Crèdits  |  Administració  |

Arxiu fotogràfic

 
 
 
Ballada de banderes a la plaça Major

Data:
1973, abril, dia 25

Localització:
Barranc Fondo

Foto original:
Blanc i negre | Paper

Autor:
desconegut

Aportada per:

Vicente Pla Mataix, "Paibó"




 
  Vicente Pla Mataix, "Paibó", ballant la bandera de la filà.

  ADVERTIMENT LEGAL
 

Si considereu que les dades d'aquesta foto
estan equivocades, podeu rectificar-les
o afegir alguna informació que falte

 

Podeu afegir una
nova fotografia a
la base de dades

 


Context
històric de
l’any 1973
    Coberta del Programa de Festes del 1973.

L'autor de la fotografia és José Crespo Colomer.

             
 
 


Capità: Eudaldo Mataix Pascual.



Banda de música:

Unió Musical de Benigànim




President: Vicente Pla Mataix.

 
 


La confraria de Sant Jordi va emprendre diversos projectes de conservació del patrimoni. Es van fer treballs de restauració de l'altar de Sant Jordi que es trobava deteriorat pel pas del temps. Es va tractar la fusta i es va pintar de nou el retaule. El cost total dels treballs va ser de 174.407 pessetes de l'època.

Aquell any, la Confraria de Sant Jordi va organitzar la celebració de les Bodes d'Or de la seua fundació prenent com a data fundacional l'any 1923. Investigacions posteriors van resoldre mitjançant documents que la data de la fundació de la confraria, per part del clergue Emili Berenguer Ribera, va ser realment el 1928.

La filà de Pirates va celebrar el vint-i-cinc aniversari de la seua fundació.

 
 


Luis Carrero Blanco, president del govern espanyol, va ser assassinat amb una bomba per la banda terrorista ETA. L'atemptat es va produir quinze minuts abans de l'inici del judici contra deu membres del aleshores sindicat clandestí Comissions Obreres.

A Xile, les forces armades dirigides pel general Augusto Pinochet van fer un colp d'estat i van prendre el control del país andí. El president de Xile, Salvador Allende, va morir al propi Palacio de la Moneda.

A Barcelona, Lluís Maria Xirinacs i Damians va iniciar una vaga de fam davant de la presó model per a reclamar l'amnistia dels presos polítics antifranquistes que duraria quaranta-dos dies.